En aquest episodi, Pere Alzina, biòleg, consultor i comunicador ambiental i guia de naturalesa, ens explica per què proliferen tant els coloms a Barcelona i quins efectes té, tot plegat. Alzina situa el diagnòstic en cinc punts: el primer, que les parets dels blocs de pisos han substituït els penya-segats on fins fa un temps els coloms roquers solien criar; el segon, que la calor creixent de la ciutat els afavoreix, perquè la necessiten per a la criança; el tercer, que no tenen depredadors naturals –malgrat que experts com ell hagin intentat de revertir-ho amb la reintroducció del falcó–; i, el quart, que l’abundància de deixalles els proveeix una font d’alimentació segura. Alzina també alerta dels perills de deixar que s’expandeixin –les malalties, la toxicitat dels excrements, els residus– i proposa unes quantes solucions. La primera, deixar de donar-los menjar.
El geògraf Jaume Casañas diu que el país se’ns desfarà com un terròs de sucre si no abordem de seguida el debat sobre l’organització...
Sota l’asfalt i la vorera, mentre caminem, la ciutat amaga una altra ciutat. El metro, l’aigua, els refugis, les clavegueres, els pàrquings. La Barcelona...
Què distingeix Barcelona com a ciutat? Segons l’enginyer i urbanista Andreu Ulied, un equilibri peculiar i paradoxal. Per una banda, “és una ciutat més...
