Aquest episodi de Santa Eulàlia és ben especial. En primer lloc, perquè és el darrer, tot i que després de l’estiu tornarem amb un projecte nou que n’aprofitarà el bagatge. En segon lloc, perquè excepcionalment n’hem canviat el format. Durant cent vuit episodis, hem procurat que Santa Eulàlia fos un espai on asseure’s, concentrar-se i parlar de la ciutat sense la cotilla del ritme institucional. Però aquest últim capítol no l’hem enregistrat a l’estudi: hem demanat a quatre convidats del programa que triessin un lloc de Barcelona, qualsevol, i hem anat a trobar-nos-hi. N’ha sortit una tria curiosa: Vicente Guallart ha triat un pont enmig de la muntanya; Antonio Baños, un canòdrom sense gossos ni veïns; Ada Parellada, un mercat que ja no ho és i Maria Rubert de Ventós, una estació on les coses acaben… i tornen a començar. Una metàfora en quatre parts de la Barcelona que ens espera.
Les metròpolis com Barcelona són molt exposades als efectes del canvi climàtic. L’arquitecta Sara Mas deia fa poc que la ciutat, que ha estat...
Barcelona i bona part de Catalunya travessen la sequera més llarga i més dura que han viscut en més d’un segle, d’ençà que se’n...
L’arquitecte Fernando Ramos (1945) considera que Barcelona, com tot Europa, està “absolutament sobreconstruïda”, i que el model de creixement que tenim en aquest país...
