En aquesta conversa amb l’escriptor, traductor i músic Martí Sales volíem resseguir la trajectòria de la seva relació sentimental amb Barcelona. En parlem una mica, però Sales, combatiu, fa una crida a l’organització política i a blasmar les plagues que avui paralitzen l’acció a la ciutat: el rondinament autocomplaent, la nostàlgia buida i un pessimisme que titlla de massa còmode i de poc realista. L’únic marge de maniobra, a hores d’ara, és trobar solucions col·lectives per als problemes col·lectius, diu: “Davant la gentrificació de la ciutat, es plantegen dues opcions: bé trobar una sortida personal per un cosí que té un piset al Maresme o al Vallès i te’l deixa bé de preu, o bé quedar-t’hi i unir-te als moviments de lluita per l’habitatge.”
La periodista Júlia Bacardit acaba de publicar ‘Un dietari sentimental’, amb l’editorial Medusa. És un dietari transparent, ben escrit, que no amaga les coses...
Us fa venir esgarrifances, pensar en el Nus de la Trinitat? Fa vuit anys que un matí de dimecres us vau quedar embussats a...
Barcelona va tenir una influència determinant en el jove Pablo Picasso. Segons la historiadora solsonina Claustre Rafart, de fet, la ciutat va ser la...
