En aquesta conversa amb l’escriptor, traductor i músic Martí Sales volíem resseguir la trajectòria de la seva relació sentimental amb Barcelona. En parlem una mica, però Sales, combatiu, fa una crida a l’organització política i a blasmar les plagues que avui paralitzen l’acció a la ciutat: el rondinament autocomplaent, la nostàlgia buida i un pessimisme que titlla de massa còmode i de poc realista. L’únic marge de maniobra, a hores d’ara, és trobar solucions col·lectives per als problemes col·lectius, diu: “Davant la gentrificació de la ciutat, es plantegen dues opcions: bé trobar una sortida personal per un cosí que té un piset al Maresme o al Vallès i te’l deixa bé de preu, o bé quedar-t’hi i unir-te als moviments de lluita per l’habitatge.”
Barcelona no fa de capital cultural de Catalunya. Ni Pujol, ni Maragall, ni Trias, ni Colau. O no els ha interessat, o bé no...
Com és que, a Barcelona, les voreres més pròximes al mar són més contaminades que no pas les de muntanya? Per què el problema...
Barcelona i tot el país tenen un problema amb la manca d’habitatge públic, que condiciona greument tot el mercat. Arreu del Principat, el parc...
