Barcelona va tenir una influència determinant en el jove Pablo Picasso. Segons la historiadora solsonina Claustre Rafart, de fet, la ciutat va ser la finestra del pintor a la modernitat. S’hi va mantenir lligat sempre i va voler fer-hi el seu museu. Rafart encara recorda, diu, que per a ella descobrir Picasso, d’estudiant, va ser com una revelació, i d’aleshores ençà no se n’ha pogut desentendre. Ha estat durant molts anys assessora tècnica i després conservadora de la col·lecció de la Fundació Museu Picasso i és una de les grans expertes d’aquest país en el pintor. L’any passat va publicar el llibre Picasso-Barcelona. Una cartografia i també ha coordinat fa poc el volum Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes, que a més del Museu Picasso ha comptat amb la col·laboració del Museu de Solsona i de la Generalitat.
Imagineu-vos un equip d’informàtics que encara treballa amb ordinadors dels anys noranta o una fàbrica que no ha renovat màquines durant cinquanta anys. L’àrea...
El poeta Adrià Targa és autor del poema Arnau, publicat per l’editorial Proa: un poema narratiu magnífic sobre l’últim dia de vida d’un jove...
Barcelona no fa de capital cultural de Catalunya. Ni Pujol, ni Maragall, ni Trias, ni Colau. O no els ha interessat, o bé no...