L’ull del fotògraf Martí Llorens va retratar molt bé la transformació del front marítim de Barcelona durant els últims anys del segle XX. Llorens diu que la ciutat que polítics i arquitectes van projectar mitjançant la idea dels jocs olímpics era gairebé utòpica, i que va traçar a l’horitzó unes expectatives futuristes que, amb els anys, no han estat correspostes, i han causat una ressaca important. El projecte de la Vila Olímpica, per exemple, s’anunciava amb decàlegs publicitaris que prometien una vida feliç pel sol fet de traslladar-s’hi. D’habitatge públic, ni se’n parlava. Mentrestant, recorda Llorens, es consolidava la idea d’una marca Barcelona, que en el fons volia dir que “mercantilitzaves la ciutat, que la feies treballar com una finca” del tot controlada pel poder econòmic.
La crisi d’habitatge és com una onada que, mentre arriba a la costa, es fa gran i més gran. Les institucions no la domen...
Com canvia el nostre comportament en funció de l’espai públic? En aquest episodi en parlem amb Oriol Marquet, doctor en geografia i ara, investigador...
El periodista Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939) és un dels grans coneixedors de la ciutat de Barcelona, un senyor de Barcelona que ha...