L’ull del fotògraf Martí Llorens va retratar molt bé la transformació del front marítim de Barcelona durant els últims anys del segle XX. Llorens diu que la ciutat que polítics i arquitectes van projectar mitjançant la idea dels jocs olímpics era gairebé utòpica, i que va traçar a l’horitzó unes expectatives futuristes que, amb els anys, no han estat correspostes, i han causat una ressaca important. El projecte de la Vila Olímpica, per exemple, s’anunciava amb decàlegs publicitaris que prometien una vida feliç pel sol fet de traslladar-s’hi. D’habitatge públic, ni se’n parlava. Mentrestant, recorda Llorens, es consolidava la idea d’una marca Barcelona, que en el fons volia dir que “mercantilitzaves la ciutat, que la feies treballar com una finca” del tot controlada pel poder econòmic.
Barcelona és una ciutat costanera, una ciutat que sempre presumeix d’haver-se obert al mar i al món, però segons Marina Monsonís, els barcelonins tenen...
Les ciutats tendeixen a la desigualtat i a la segregació. Els rics viuen amb els rics. Els pobres viuen amb els pobres. I això...
La cuinera Ada Parellada (Granollers, 1967) fa més de trenta anys que té oberts els fogons del restaurant Semproniana, a l’Esquerra de l’Eixample de...