El realitzador Albert Lloreta (Badalona, 1987) diu que ha estat molt enfadat amb Barcelona, els últims anys. “Crec que té a veure amb el fet que vivia al Poblenou, que ha estat com l’ull de Mordor de totes les coses que em sembla que no funcionen. Anava pel carrer enfadat: he vist com una ciutat en què jo vaig desplegar del tot la meva joventut, socialment i cultural, ara m’escanyava una mica i em feia fora de l’experiència urbana com un espai per a descobrir coses”, explica. Sempre havia tingut molta relació amb el Poblenou i, de sobte, veia com els veïns tenien més i més dificultat per anar a comprar o per a relacionar-se amb normalitat en l’espai públic. El barri d’Horta, on s’ha traslladat, li ha canviat un xic la perspectiva, perquè encara hi ha gent gran que es pot pagar el lloguer i més comerços de sempre, però encara l’envaeix la tristor, quan hi passeja, per una ciutat que se li desdibuixa.
L’obertura de Barcelona a la mar és una idea poètica, amb molta força simbòlica. Però per entendre com es concreta, cal parlar d’una infrastructura...
A Barcelona ha guanyat allò que és bell per damunt d’allò que és humà. L’autor d’aquesta tesi és el professor d’Antropologia Manuel Delgado, un...
Com és que, a Barcelona, les voreres més pròximes al mar són més contaminades que no pas les de muntanya? Per què el problema...
