Mariona Tomàs: “La idea d’un sol alcalde per a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona és inviable”

Barcelona s’ha de governar com es governa a Londres? Com s’han d’equilibrar el creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona i la definició de la Catalunya regional? En aquesta entrevista en parlem amb la professora Mariona Tomàs, que ensenya Ciència Política a la Universitat de Barcelona i que és una de les grans expertes del país en governança metropolitana. Tomàs lamenta que “ningú no vol obrir la capsa de Pandora” sobre l’organització territorial del país perquè implica qüestions molt delicades: què passa amb les diputacions, com ressuscitar la llei de vegueries suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol o com adreçar, d’una vegada per totes, la llei electoral catalana, que du quatre dècades a sota d’una catifa. “Per obrir aquests melons, has de tenir molt clar cap on vols anar. Qui ho té clar? Jo no ho sé”, diu. 

No obrir-los té unes quantes conseqüències. Per una banda, una arquitectura administrativa que no està prou al dia, cosa que causa problemes constants d’ineficàcia. I per una altra, un cert recel respecte de Barcelona arreu del país. “En la globalització, les locomotores de la creació de riquesa són les grans ciutats i les àrees metropolitanes. Això fa la sensació que uns tiren molt i uns altres es queden en segon terme. Per això hi ha molta ciutat mitjana a Catalunya que, de vegades, es troba en una situació d’estancament, de no saber cap on anar”, diu. Aquí, però, no totes les solucions passen per una governança territorial més ben definida: hi ha d’haver una redistribució d’inversions i de recursos. En aquest punt, també hi troba a faltar visió política: “Hi ha d’haver una simbiosi entre el camp i la ciutat. Un s’alimenta de l’altra i viceversa. I aquesta visió de conjunt del territori és una cosa que ara mateix no tenim”, lamenta.