El periodista Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939) és un dels grans coneixedors de la ciutat de Barcelona, un senyor de Barcelona que ha observat la ciutat pam a pam i que l’ha explicada a la menuda, sobretot a les pàgines de Destino i de La Vanguardia, però també en desenes de llibres. Diu que, malgrat l’edat, veu la ciutat amb els mateixos ulls de sempre: plens d’optimisme, preparats per als canvis i amb la memòria ben present. En aquesta entrevista ens explica que els seus primers records barcelonins es remunten a les passejades dels diumenges al matí en què, de petit, el seu pare li ensenyava la ciutat. Després va passar per una fase de rebuig: “D’adolescent vaig agafar mania a Barcelona i vaig acabar-la odiant: era una ciutat sota la dictadura, amb una manca de llibertat absoluta, injustícia i tanta gent represaliada”. Passat el franquisme s’hi va reconciliar, i l’ha estimada sempre més.
Què distingeix Barcelona com a ciutat? Segons l’enginyer i urbanista Andreu Ulied, un equilibri peculiar i paradoxal. Per una banda, “és una ciutat més...
Avui hi ha vint-i-tres embarcacions de pescadors en actiu al port de Barcelona. L’any 2009 n’hi havia gairebé el doble. Els últims anys s’ha...
L’arquitecta, urbanista i dissenyadora Beth Galí (Barcelona, 1950) va tenir un paper cabdal en les reformes que van transformar la ciutat durant el temps...