El periodista Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939) és un dels grans coneixedors de la ciutat de Barcelona, un senyor de Barcelona que ha observat la ciutat pam a pam i que l’ha explicada a la menuda, sobretot a les pàgines de Destino i de La Vanguardia, però també en desenes de llibres. Diu que, malgrat l’edat, veu la ciutat amb els mateixos ulls de sempre: plens d’optimisme, preparats per als canvis i amb la memòria ben present. En aquesta entrevista ens explica que els seus primers records barcelonins es remunten a les passejades dels diumenges al matí en què, de petit, el seu pare li ensenyava la ciutat. Després va passar per una fase de rebuig: “D’adolescent vaig agafar mania a Barcelona i vaig acabar-la odiant: era una ciutat sota la dictadura, amb una manca de llibertat absoluta, injustícia i tanta gent represaliada”. Passat el franquisme s’hi va reconciliar, i l’ha estimada sempre més.
Barcelona és “un cor estratègic d’Europa” i té tanta força, gràcies a la tenacitat dels seus ciutadans, que fa nosa. Joan Amorós i Pla...
L’escriptora i periodista Llucia Ramis diu que l’única manera d’estimar Barcelona és odiant-la. No és cap boutade, ve d’una reflexió antiga, de fa pel...
Barcelona és una ciutat que afavoreix que hi passin coses, que alimenta el conflicte i l’activitat? O s’ha tornat una ciutat avorrida? En aquest...
