“Hi va haver un moment que Barcelona sí que hauria pogut ser un centre important de música clàssica i això es va veure truncat”. Ho diu una veu autoritzada, la de Joan Magrané, un dels compositors catalans de més renom arreu del món, amb una obra ja destacada i un devessall de premis internacionals a la butxaca. Què ha passat? I què hem de fer, quina política cultural hem de seguir per a recuperar el temps perdut? Amb quines ciutats s’hauria d’emmirallar, Barcelona? Amb Magrané revisem avui l’estat de grans institucions com el Liceu, l’Auditori o el Palau de la Música, les relacions musicals amb Madrid i les aventures dels joves músics catalans que volen fer carrera.
L’arquitecte Josep Miàs (Banyoles, 1966) diu que l’escolten més a l’estranger que no pas a Catalunya. Miàs va ser associat d’Enric Miralles durant més...
Aquest episodi de Santa Eulàlia és ben especial. En primer lloc, perquè és el darrer, tot i que després de l’estiu tornarem amb un...
Joan Busquets (el Prat de Llobregat, Barcelonès, 1946), professor a la Universitat de Harvard i catedràtic a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, és un...
