L’arquitecte David Juarez explica en aquesta entrevista per què té la sensació que Barcelona s’està tornant seriosa i pagada de si mateixa. Diu que una certa idea paternalista del civisme, que es va posar de moda a principi dels 2000, en plena ressaca olímpica, s’ha anat apoderant dels discursos sobre la ciutat. I és un tipus de civisme paralitzant, en què els veïns assumeixen que s’han de portar bé. Ho explica amb l’exemple de Marsella, on ha estat fa poc, i que considera una ciutat una mica més viva, “no tan tensionada ni pel turisme ni per l’especulació immobiliària, i que potser no està tan pendent de quedar bé amb tothom, d’un espai públic polit i molt ben acabat”. A Barcelona, per exemple, la relació de la gent entre el carrer i espais de trobada com els bars la troba menys permeable i tranquil·la. “No ens n’adonem, gairebé, però a poc a poc operem des d’un respecte per l’altre mal entès, com si tinguéssim por que ens cridessin l’atenció”, diu.
L’actriu Berta Prieto és coautora d’una de les poques sèries que retraten una Barcelona actual que no sembla inventada. A Autodefensa, que es pot...
La professora Carme Miralles-Guasch, catedràtica de Geografia Urbana a la Universitat Autònoma de Barcelona i gran experta en mobilitat, diu que la xarxa de...
L’arquitecte Pau Solà-Morales diu que no ha entès mai l’esperit negatiu que sovint embolcalla els discursos sobre Barcelona. “Jo veig una ciutat molt viva,...